Vaig dormir prou bé, però per començar, no volia ni aixecar-me del llit, fent un gran esforç, degut a saber molt bé quin dia ens esperava, vaig llevar-me i vaig anar a esmorçar amb el Pevo. Vaig recordar lo del Sandwich de nocilla per menjar abans d’acabar la bici i el vaig preparar.
Al cap d’un moment ja estàvem caminant cap a Boxes i tot just arribàvem, el Pevo s’adona que ha oblidat les mitges per anar a córrer, i jo també m’he oblidat el Garmin carregant les bateries a l’habitació de l’hotel.
Ho solucionem trucant amb un mòbil que ens deixen i quan estem a la sortida ens donen les peces que ens hem oblidat. No sé pas com ho hauria fet per anar en bici, no tenia cap més manera per controlar la velocitat mitjana.
Comença tothom amb les sortides corresponents dels seus calaixos, jo a l’últim, juntament amb l’Albert.
Ell també està una mica amoïnat per ser els últims en sortir.
I ja ens toca, tenim que passar 3 calaixos. Entrem en el primer calaix mentre estant apunt els de la 9ª sortida, ells es fiquen a l’aigua i automàticament entrem al següent calaix mentre els de la 10ª sortida es preparen per la seva. Penso en la majoria de companys que ja estan en la prova, i desitjo que els hi vagi molt bé.
Ja queden 20’, després de 10’, ells surten i nosaltres anem cap al primer calaix, jo estic molt més tranquil, els nervis ja fa rato que els he deixat fora i començo a mentalitzar-me per passar un gran dia. Em preparo els gorros, ja que he decidit de portar el garmin tota la prova, tot i no saber si durarà tantes hores la bateria.
Col•loco el gorro, el Garmin, un altre gorro a sobre i un segons abans de donar la sortida el poso en marxa i ens saludem amb l’Albert i ens desitgem sort.
Sona el clàxon, entrada a l’aigua neta i penso que millor anar amb calma, sense bellugar gaire cames, la mar està com una piscina i finalment i sense cap entrebanc 1h 22’
Transició llarga, a recollir la bici i amb la confiança de poder fer els 180km si regulo bé.
Durant tot el recorregut em trobo família, els cosins a Mataró, gràcies família Boladeras, amics i coneguts, que em fan emocionar en els diversos trams de la bici, pensant que després de tants mesos estic fent la gran prova.
La Carme, la Rosa Mª, el Cunyastre, el Guillem i el Romescu han muntat dues pancartes i amb els claxons que han comprat fan un “merder Impressionant”, quatre cops ens veiem, FANTÀSTIC.
L’última volta i degut a fer la última sortida a l’aigua, es fa realment dura ja que no queda ningú a la carretera, però tot i així aconsegueixo baixar de 7h, fent un temps total de 6h 40’ a 27’1 de mitjana.
Última transició a la qual surto realment bé, recordava com de malament em vaig trobar a la half i aquí aconsegueixo fer molts kilòmetres corrent i molt bé, al final de la primera volta, vec en Pak, Boada, Fredy, els Trisidents.
Els minuts van passant i com era d’esperar una marató es una marató i les últimes dues voltes he d’anar caminant de tant en tant.
Al igual que amb la bici, les dues últimes voltes no queda pràcticament ningú, part del recorregut és realment fosc, cadascú amb la seva pròpia Marató. Durant les voltes anteriors he vist a molts amics i la família Pares, Germanes, Cunyats, incansables, amb la Carme al cap davant que no ha defallit en cap moment, com en tota la preparació que ha estat la que més m’ha animat i motivat.
Arriba l’última volta i pas a pas vaig sentint l’emoció d’un dia que està a punt de ser la culminació de molts mesos.
Marxem cap el que ha de ser l’últim Km, ja fa 6Km que no deixo de córrer, no m’aturo ni a l’últim avituallament i després d’unes voltes per boxes, arribem al passadís, l’arc d’arribada i la família a la grada i la Carme sota l’arc. 5h 10’ corrent i un temps total de 13h 35’ i LA GLÒRIA.
Enric Amorós Orpella, FINISHER a Calella Barcelona-Maresme 09
